256:
Bellvís, frares menors conventuals de
Balaguer, dominicans de la Seu, Puigcerdà, Balaguer i Tremp, mercedaris d'Agramunt, agustinians de Sanaüja, carmelites de Balaguer i Salgar, caputxins de Tremp... El bisbe successor, Caixal (1853-1879), tot i l'existència d'un concordat que, entre altres coses, intentava regularitzar la vida religiosa, es trobà amb l'execució del reial decret de desamortització general dels antics béns de l'Església (1855-56) que, en un bisbat bàsicament rural i agrícola com el d'Urgell, tan durament hauria d'afectar el finançament de la seva acció pastoral. Malgrat això i els reiterats bandejaments que hagué de suportar, agosarat i sense cap altra col·laboració que la dels seus diocesans, emprengué el bastiment d'un nou i modern seminari (1860), que s'estrenaria en 1886. L'any 1853 havia creat el Butlletí oficial eclesiàstic, quan només nou bisbats d'Espanya en tenien.
167:
Burgal, Lavaix, Alaó, Escales, Ovarra, Taverna, Gualter, etc.-, a partir del segle IX, i seguint l'exemple de la majoria dels cenobis aleshores existents a la Marca Hispànica, sovint varen adoptar l'observança benedictina, la qual va imposar-se com a norma única de vida monàstica al segle següent. Aquests monestirs, al costat de l'organització parroquial i de les canòniques (la Seu d'Urgell, Solsona, Cardona, Organyà, Ponts, Ager, Mur, Tremp), tindrien una gran influència en la cristianització del país i en el seu desenvolupament humà, cultural i econòmic. Les canòniques derivaren en col·legiates arran de la seva secularització (1592) i, a causa de llur decadència, el concordat de 1851 les abolí, juntament amb les altres preexistents (Castellbò, Guissona, Balaguer...). Mur i Àger foren sens dubte les col·legiates
252:(1811-37) l'Església d'Urgell perdé la jurisdicció i els drets senyorials exercits en diversos indrets i poblacions del bisbat, llevat de les Valls d'Andorra, d'on els bisbes de la Seu urgellesa són prínceps o caps d'estat, títol i atribucions que comparteixen amb el president de la República francesa. La constitució de 1993, de la qual el copríncep episcopal ha estat el pioner i un impulsor constant, ha proclamat Andorra Estat independent, de dret, democràtic i social. Durant el pontificat del bisbe Guardiola (1827-1851), adherit a la causa carlina i exiliat per aquest motiu (1835-48), el govern espanyol havia maldat per la supressió del bisbat, descartada poc després pel concordat de 1851; alhora, s'ingerí descaradament en els afers del principat d'Andorra.
188:
Valls d'Andorra, la Vall de la Llosa, la Vall d'Arques i la Ribera Salada, les viles de Sanaüja, Guissona i, des de 1257, la de Tremp. Això, però, l'obligà a una certa dependència del poder superior dels comtes. Tanmateix, la reforma gregoriana, introduïda al comtat d'Urgell durant els darrers anys del segle XI, precedida del canvi de la litúrgia visigòtica per la romana, reduïa aquelles intervencions dels laics en els afers eclesiàstics i aconseguia la plena llibertat de l'Església en els dominis espiritual i temporal. Altrament, el manteniment d'aquelles possessions originà una tibantor constant i unes incessants lluites, al llarg de tota l'edat mitjana, amb els vescomtes de
Castellbó i els seus hereus, els comtes de Foix.
143:(1659) having been ceded to France, were now handed over ecclesiastically to the latter; and in 1804, the twenty-eight from la Vall d'Aran, circumscripció unida plenament a les terres catalano-aragoneses almenys des del segle XII, s'annexionaren al bisbat d'Urgell, provinents de l'extingida diòcesi gascona de Sant Bertran de Comenge. En 1874 també s'annexaren a la diòcesi la seixantena de pobles que integraven les jurisdiccions fins llavors exemptes de Gerri, Mur, Montodó-Bonrepòs, orde de Sant Joan de Jerusalem i Meià. Finalment, l'any 1956, el bisbat guanyava les setze parròquies de l'enclavament d'Artesa de Segre i deixava, per a Lleida i Barbastre, les dinou de la Franja de Ponent, agrupades en tres enclavaments.
223:, (segles XII i XIII) afectà notablement la zona més septentrional del bisbat, atès que els centres principals del catarisme s'ubicaven en territoris fronterers, al migdia de França (Tolosa, Foix, Carcassona...). La seva activitat resultà especialment violenta a la Cerdanya, on foren expoliades i destruïdes moltes esglésies, i a la Seu d'Urgell, amb el saqueig de la ciutat i de la catedral (1195). Tot això, malgrat el zel desplegat pels frares dominicans, introduïts a la Seu (1266) i a Puigcerdà (1291), i que portà al martiri els beats Pere de la Cadireta, Bernat de Travesseres i Ponç de Planès.
184:, el bisbat, talment els altres recentment restaurats, formà part de la província eclesiàstica de Narbona fins a produir-se el restabliment de la seu metropolitana de Tarragona (1091). Els reis francs intervingueren eficaçment en la reconstitució del país, impulsant-ne la reconquesta i posant els fonaments del seu govern. I lliure ja el territori, en bona part, del poder de la morisma, promogueren, ben assistits pels nostres primers comtes, l'obra d'una nova catedral, aixecada en la segona meitat del segle IX, a la què s'assignaren 289 pobles o llocs, tota l'àrea nord-occidental del Pirineu.
203:
pel Capítol que, en l'àmbit civil, exerciria un ferm senyoriu territorial que li donava dret a tenir representació a les Corts catalanes. Això explica que Pau Claris i altres quatre canonges de la Seu d'Urgell haguessin assolit la presidència de la
Generalitat de Catalunya. Ultra això, val a dir que, sota l'estímul i la direcció del Capítol, varen néixer i créixer una gran diversitat d'institucions educatives, benèfiques i pietoses; igualment que, fins al concordat de 1851, aquesta corporació, per mitjà del canonge curat, atengué el servei pastoral de la població.
135:
cathedral church), Sant Pere (35), Sant Martí (29), Sant Serni (24), Sant Esteve (23), Sant Miquel (19), Sant Andreu (17), Sant Julià (12), Santa Eulàlia (11), Sant Vicenç (10) and Sant Fèlix (10). Many churches in the diocese, parish or not, conserve, wholly or partially, elements of great architecural interest, with thirty-six being included in the category of
Cultural Sites of National Interest (BCIN) in the Architectural Heritage Inventory of Catalonia.
212:
Vall de Lord, Urgell, Tremp i
Montenartró) i, després, en oficialats (Major, Cerdanya, Berga, Solsona, Cardona, Oliana, Ponts, Sanaüja, Guissona, Agramunt, Balaguer, Tremp, Sort, Tírvia i Cardós). Aquesta ordenació territorial, mudada en arxiprestats en l'època moderna, és merament convencional i ha experimentat diversos canvis en el decurs del temps. Actualment, són 16 els arxiprestats, acoblats en cinc zones pastorals.
300:
245:
administratius en general. Això, però, no afectà a la predicació de caràcter popular, a l'ensenyament de la doctrina cristiana i a l'administració dels sagraments: Entre les classes populars i a les comarques de pagès -majoritàries al bisbat-, la fidelitat a la pròpia llengua subsistí plenament, i no pas obeint a una actitud reivindicativa sinó, més aviat, al manteniment d'un hàbit tradicional.
111:, a city with an area of 7,630km² and a population of 200,761 (according to the 2000 census): the largest of eight cities covered by the diocese in Catalonia but, by contrast, the most scarcely populated. It borders with the dioceses of Vic, Solsona, Lleida, Barbastre-Monçò, Tolosa, Pamiers and Perpinyà. It has been fundamentally linked, since early times, to the
195:(1010-1035), veritable Pater Patriae atque Patronus, que sabé conduí el seu poble al grau més alt de civilització i de progrés d'aquell temps, i Ot (1095-1122), provident animador de l'obra de l'actual catedral, que venia a ésser una mena de vot general d'acció de gràcies per l'alliberament total de la diòcesi del jou musulmà, puix que, amb la conquesta de
282:
Marededéus de
Meritxell, a Andorra (1921), Valldeflors de Tremp (1922), Miracle de Balaguer (1955), Núria (1967) i Canòlic de Sant Julià de Lòria (1999). La Mare de Déu de Núria, conjuntament amb sant Ermengol, és patrona principal del bisbat (1956), mentre que Sant Ot ho és de la ciutat d'Urgell (1133).
290:
L'anuari
Urgellia, òrgan d'expressió de la Societat Cultural Urgel·litana (1977), té cura de l'edició del fons documental de l'arxiu capitular i de la publicació d'articles especialitzats sobre la història del bisbat; i la revista Església d'Urgell (1972) ofereix orientacions, documentació, estudis i
187:
Contemporàniament, l'Església urgellesa, regida durant més de dos segles (914-1122) per membres de les famílies comtals, entrà de ple en el joc del sistema feudal, que li permeté de formar-se un extens patrimoni senyorial, el qual, entre altres poblacions i territoris, incloïa la ciutat d'Urgell, les
202:
La Canònica o vida en comú dels servidors de la catedral existia ja al segle IX, però fou l'any 1010 quan fou restaurada i redotada convenientment. Aquesta comunitat, durant la baixa edat mitjana, tenia entre altres atribucions la d'elegir el bisbe. A finals del segle XIII, la Canònica fou rellevada
138:
Among the dioceses of
Catalonia, throughout its existence Urgell has been the one that, for predominantly political reasons, has encountered the most changes in its borders: the loss of la Ribagorça (9th century), to the benefit of the Diocese of Roda, and the cession of 144 parishes in el Berguedà,
41:
Among its most notable events are Bishop Felix's adoptionist revolt, the coup of Bishop Esclua and the overthrowing of the bishop by members of aristocratic families (namely Salla i
Ermengol del Conflent, Eribau i Folcs dels Cardona, Guillem Guifré de Cerdanya and Ot de Pallars between the years 981
259:
Tres instituts religiosos han tingut el bressol al bisbat: les
Germanes de la Sagrada Família d'Urgell (la Seu d'Urgell 1859), els Fills de la Sagrada Família (Tremp 1864) i les Germanes de l'Àngel Custodi (Puigcerdà 1887). Com a família religiosa més antiga, encara present al bisbat, cal citar les
166:
El monaquisme degué ésser introduït al bisbat durant l'època visigòtica. Els monestirs de Tavèrnoles, Gerri, Codinet, Tresponts... són probablement anteriors a la invasió sarraïna. Aquestes fundacions i les posteriors -la Vedella, Elins, Bagà, la Portella, les Maleses, Villanega, Oveix, Bellera, el
244:
A partir d'aquesta època (segle XVII) augmentaren els nomenaments de bisbes de presentació reial, procedents d'altres regions de l'estat espanyol -la totalitat en el període comprès entre els anys 1695-1827-, amb la consegüent castellanització dels documents emanats de l'autoritat episcopal i dels
211:
Les parròquies, cap al final del segle IX, apareixen encara agrupades per valls i contrades (pagus), sense precisió dels lligams que les unien. Sobre aquesta distribució, però, es constituïren els ardiaconats, transformats en deganats a la segona meitat del segle XIII (Urgellet, Cerdanya, Bergadà,
235:
La reforma tridentina trobà en el bisbe Capella (1588-1609), secundat per Josep de Calassanç, un decidit promotor, que maldà també per impedir la penetració dels hugonots, erigí el Seminari conciliar (1592) -cronològicament, el tercer entre els de Catalunya, darrera dels de Tarragona i Girona-, i
268:
La persecució religiosa de 1936 costà la vida a 107 membres del presbiteri diocesà i a un bon nombre de religiosos i altres fidels, i comportà la destrossa d'una part molt important del patrimoni religioso-cultural del bisbat. Algunes d'aquelles persones han estat beatificades per l'Església i,
215:
Els Sínodes, instituïts al segle XIII i celebrats al bisbat, com arreu, amb periodicitat diversa, han estat uns trenta, el darrer dels quals correspon a l'any 1828. En l'època moderna, sobretot des del concili II del Vaticà, arreu s'ha tendit a substituir-los per nous organismes, de govern i de
134:
The jurisdiction of the diocese spans 408 parishes, although some today have a reduced population. Almost all of these originate from earlier times, as the conccurrent saints' names of its churches indicate, of which the most repeated are Santa Maria (in 90 parish churhces, and the name of the
281:
Els santuaris de més renom al bisbat són el del Sant Crist de Balaguer, el de la Mare de Déu de Núria i, al Principat d'Andorra, el de Nostra Senyora de Meritxell. L'església catedral (1905) i l'església parroquial de Tremp (1923) tenen títol de basílica; i han rebut la coronació canònica les
255:
Corresponen també a aquesta època (1835) les primeres lleis d'exclaustració, que esdevé general i desamortitzadora a partir de 1837 i que motivà el tancament, entre altres, de les cases religioses següents: benets de Gerri, premostratencs de Bellpuig de les Avellanes, trinitaris de Balaguer i
226:
Durant els segles XIV i XV els bisbes foren nomenats directament per la Santa Seu, bé que alguns d'ells pràcticament no residiren a la diòcesi. A la fi del segle XIII les rendes del bisbat eren valorades en uns 200.000 sous barcelonesos i, a mitjan segle XV, en 4.000 ducats, el 60% dels quals
272:
El museu diocesà d'Urgell, creat en 1957 i notablement millorat en 1988 constitueix una antologia d'objectes religiosos de tots els estils, des del segle X al XVIII. Altrament, el fons documental i bibliogràfic de la catedral (uns 6000 pergamins, 152 còdexs, 105 incunables...) i del bisbat,
179:
Durant el pontificat del bisbe Fèlix (781-799), acusat d'adopcionisme pels teòlegs carolingis i, per aquest motiu, deposat i confinat a Lió, la ciutat d'Urgell i la seva església foren completament destruïdes pels àrabs, entorn de l'any 793. Amb l'establiment de la
163:(546). Els seus successors també prengueren part regularment en els concilis de Toledo celebrats al llarg del segle VIIè. La successió episcopal, malgrat la incertesa de noms i de cronologia, no fou interrompuda, segons sembla, per la invasió sarraïna del 714.
227:
corresponia als centres comunitaris (monestirs de monjos, canòniques, ordes mendicants i cases dels ordes militars). Al segle XVII, la renda ascendia a 8.000 escuts i la taxa que s'havia de satisfer a la col·lectoria apostòlica era de 2.000 florins.
139:
el Solsonès and part of la Segarra, to the benefit of the new diocese of Solsona (1593-1623); later, it became necesary to adjust the territory near the state borders, and there, in 1803, the twenty-four parishes high in la Cerdanya, which since the
269:
d'altres, se n'ha iniciat el procés canònic corresponent. El Gà. de La Salle, Jaume Hilari, fill d'Enviny, ha estat, en l'àmbit de tot l'Estat, el primer màrtir canonitzat (1999) dels que reberen la palma martirial en aquella conflagració.
121:
forming of the counties of Urgell, Pallars and Cerdanya, with which the diocese identifies itself and has a historical and geographical unity, which has been maintained to the presemt day. It covers, at least partially, the
126:
of el Ripollès, la Cerdanya, l'Alt Urgell, la Segarra, l'Urgell, el Pla d'Urgell, la Noguera, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça and la Vall d'Aran. It also covers, the Principality of
84:, the ecclesiastical border corresponded with the royal one established under the Pyrenees treaty of 1659. As such the 33 towns of the northern Cerdanya (now in France) came under the diocese's control.
151:
El bisbat, sense excloure la possibilitat d'un origen més remot, era ja constituït al començament del segle VI. El primer bisbe conegut, Sant Just, figura entre els participants al
216:
pastoral, més àgils, com són els consells (episcopal, presbiteral, pastoral i assumptes econòmics), les delegacions diocesanes i les comissions, i també les assemblees.
260:
monges Clarisses de Balaguer, segle XIV. A partir de mitjan segle XIX hi augmentà, a la diòcesi, la presència de congregacions amb tasques educatives i assistencials.
291:
informació d'interès diocesà, amb el clar objectiu de mantenir en nivell alt els sentiments de pertinença diocesana de les persones i de les comunitats.
191:
Entretant, dos grans bisbes, que abans de gaire d'haver mort mereixerien l'honor dels altars, varen regir la seu urgellesa:
662:
53:
644:
590:
438:
100:
140:
70:
152:
626:
572:
303:
181:
608:
192:
249:
108:
220:
693:
67:
273:
conjuntament amb el més antic de les parròquies, està aplegat a la Casa del bisbat (1977).
236:
fundà a la Seu el col·legi de Sant Andreu (1601-1767), que confià a la Companyia de Jesús.
168:
56:
of the Pyrenean Catalan-speaking nation jointly with the President of the French Republic.
17:
104:
299:
74:
679:
160:
118:
199:
l'any 1106, pràcticament s'havien arrodonit les seves antiquíssimes fronteres.
31:
196:
131:, with an area of 468km² and a maximum estimated population of 63,000.
128:
113:
96:
59:
46:
156:
63:
27:
171:, exemptes de jurisdicció episcopal, més famoses de tot Catalunya.
298:
35:
650:
636:
632:
618:
614:
600:
596:
582:
578:
564:
560:
548:
544:
532:
528:
516:
504:
500:
488:
476:
464:
460:
448:
444:
431:
427:
311:
307:
81:
694:
Episcopologi de l'Església d'Urgell List of Bishops from 527
38:
with origins in the fifth century AD or possibly earlier.
680:http://cultura.gencat.net/invarquit/cerca.asp
45:Also important is the diocese's patronage of
8:
30:is a Roman Catholic ecclesiastical unit in
368:Francesc Fernández de Xátiva y Contreras
316:
672:
400:Francesc Antoni de la Dueña y Cisneros
49:, with the bishop holding the role of
352:Sebastià de Victoria Emparán y Loyola
7:
117:, which were established durig the
24:
376:Joaquín de Santiyán y Valdivielso
147:Origins of the Diocese of Urgell
496:Joan Josep Laguarda i Fenollera
360:Francesc Josep Catalán de Ocón
1:
663:List of Co-Princes of Andorra
524:Joan Baptista Benlloch i Vivó
424:Simó de Guardiola y Hortoneda
91:Description of the territory
384:Juan de García y Montenegro
336:Simeó de Guinda y Apeztegui
62:was ceded to the bishop of
710:
408:Bernat Francés y Caballero
344:Jordi Curado y Torreblanca
556:Justí Guitart i Vilardebò
295:List of Bishops of Urgell
645:Joan Enric Vives Sicília
456:Salvador Casañas i Pagès
306:, Bishop of Urgell from
416:Bonifaci López y Pulido
101:Archdiocese of Tarragon
591:Ramon Iglésias Navarri
439:Josep Caixal i Estradé
314:
141:Treaty of the Pyrenees
302:
71:Ermengol IV of Urgell
472:Ramon Riu i Cabanes
248:Amb l'abolició del
315:
240:Contemporary times
657:
656:
627:Joan Martí Alanis
328:Julià Cano Thebar
304:Joan Martí Alanis
231:The modern period
153:concili de Toledo
701:
682:
677:
609:Ramón Malla Call
512:Josep Pujargimzú
317:
264:The 20th century
175:High Middle Ages
709:
708:
704:
703:
702:
700:
699:
698:
690:
685:
678:
674:
670:
573:Ricardo Fornesa
540:Jaume Viladrich
392:Josep de Boltas
297:
288:
279:
266:
242:
233:
209:
207:Low Middle Ages
182:Marca Hispànica
177:
155:(531) i als de
149:
109:La Seu d'Urgell
93:
87:
26:The Diocese of
22:
21:
20:
18:User:Madeinsane
12:
11:
5:
707:
705:
697:
696:
689:
688:External links
686:
684:
683:
671:
669:
666:
655:
654:
647:
641:
640:
629:
623:
622:
611:
605:
604:
593:
587:
586:
575:
569:
568:
557:
553:
552:
541:
537:
536:
525:
521:
520:
513:
509:
508:
497:
493:
492:
485:
484:Toribio Martín
481:
480:
473:
469:
468:
457:
453:
452:
441:
435:
434:
425:
421:
420:
417:
413:
412:
409:
405:
404:
401:
397:
396:
393:
389:
388:
385:
381:
380:
377:
373:
372:
369:
365:
364:
361:
357:
356:
353:
349:
348:
345:
341:
340:
337:
333:
332:
329:
325:
324:
321:
296:
293:
287:
284:
278:
275:
265:
262:
241:
238:
232:
229:
221:crisi albigesa
208:
205:
176:
173:
148:
145:
92:
89:
23:
15:
14:
13:
10:
9:
6:
4:
3:
2:
706:
695:
692:
691:
687:
681:
676:
673:
667:
665:
664:
661:
652:
648:
646:
643:
642:
638:
634:
630:
628:
625:
624:
620:
616:
612:
610:
607:
606:
602:
598:
594:
592:
589:
588:
584:
580:
576:
574:
571:
570:
566:
562:
558:
555:
554:
550:
546:
542:
539:
538:
534:
530:
526:
523:
522:
518:
514:
511:
510:
506:
502:
498:
495:
494:
490:
486:
483:
482:
478:
474:
471:
470:
466:
462:
458:
455:
454:
450:
446:
442:
440:
437:
436:
433:
429:
426:
423:
422:
418:
415:
414:
410:
407:
406:
402:
399:
398:
394:
391:
390:
386:
383:
382:
378:
375:
374:
370:
367:
366:
362:
359:
358:
354:
351:
350:
346:
343:
342:
338:
335:
334:
330:
327:
326:
322:
319:
318:
313:
309:
305:
301:
294:
292:
285:
283:
276:
274:
270:
263:
261:
257:
253:
251:
246:
239:
237:
230:
228:
224:
222:
217:
213:
206:
204:
200:
198:
194:
189:
185:
183:
174:
172:
170:
164:
162:
158:
154:
146:
144:
142:
136:
132:
130:
125:
120:
116:
115:
110:
106:
105:Episcopal See
102:
98:
90:
88:
85:
83:
78:
76:
72:
69:
65:
61:
57:
55:
52:
48:
43:
39:
37:
33:
29:
19:
675:
659:
658:
289:
286:Publications
280:
271:
267:
258:
254:
247:
243:
234:
225:
218:
214:
210:
201:
190:
186:
178:
165:
150:
137:
133:
123:
112:
95:A suffragan
94:
86:
79:
75:12th century
58:
50:
44:
40:
25:
277:Sanctuaries
119:Middle Ages
103:, with its
668:References
419:1825-1827
411:1817-1825
403:1797-1816
395:1785-1795
387:1780-1783
379:1771-1779
371:1763-1771
363:1757-1762
355:1747-1756
347:1738-1747
339:1714-1737
331:1695-1714
250:feudalisme
169:canonicals
51:ex officio
42:and 1122)
660:See also:
124:comarques
114:comarques
54:Co-Prince
32:Catalonia
197:Balaguer
193:Ermengol
161:València
129:Andorra
99:of the
97:diocese
73:in the
66:by the
60:Andorra
47:Andorra
323:Reign
157:Lleida
80:Up to
64:Urgell
28:Urgell
68:count
36:Spain
16:<
651:2003
637:2003
633:1971
619:1971
615:1969
601:1969
597:1943
583:1943
579:1940
565:1940
561:1920
549:1920
545:1919
533:1919
529:1907
517:1907
505:1906
501:1902
489:1902
477:1901
465:1901
461:1879
449:1879
445:1853
432:1851
428:1827
320:Name
312:2003
308:1971
82:1802
653:-)
635:to
617:to
599:to
581:to
563:to
547:to
531:to
503:to
463:to
447:to
430:to
310:to
219:La
107:in
639:)
621:)
603:)
585:)
567:)
551:)
535:)
519:)
507:)
491:)
479:)
467:)
451:)
159:i
77:.
34:,
649:(
631:(
613:(
595:(
577:(
559:(
543:(
527:(
515:(
499:(
487:(
475:(
459:(
443:(
Text is available under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License. Additional terms may apply.
